L’art és una expressió de la creativitat i la imaginació humana. Amb l’art, expressem tot allò que pensem i sentim. Això es pot fer de diverses maneres: els ballarins s’expressen amb el moviment del cos, els poetes i els escriptors s’expressen amb les paraules, els músics amb el so... Els pintors, escultors, videoartistes, artistes cibernètics, grafistes i fotògrafs s’expressen per mitjà de representacions visuals, d'imatges. Creen pintures, escultures, fotografies, vídeos, obra gràfica... Com a grup, s’anomenen artistes visuals.
Els artistes veuen i interpreten el món d’una manera força diferent que la majoria de persones. Per això ens poden ensenyar altres maneres de pensar i de veure el món. Els artistes es qüestionen les regles establertes, tant en la vida com en l’art, i inventen constantment noves maneres de fer art (amb nous materials).
Aquí pots llegir la trajectòria de quatre artistes molt diferents però molt interessants.
va començar a pintar quan anava a l’institut a Karlovac, on va néixer. Va seguir els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Zagreb, ciutat on viu i treballa actualment. Però Vaništa no és simplement un pintor, i menys encara un pintor normal i corrent. No solament ha fet quadres, sinó que ha il·lustrat diaris i llibres, ha dissenyat escenografies per al teatre i ha fet servir objectes quotidians per a crear obres d’art. No s’ha limitat a pintar el que hi ha al nostre voltant: persones, coses o escenes de la naturalesa. També ha sabut representar, amb pintura, els buits i el silenci. No tan sols ha expressat els seus pensaments i les seves idees sobre l’art i la vida per mitjà de la pintura, sinó que també les ha plasmades a través de l’escriptura, sovint en cartes adreçades als seus amics. Una colla d’amics seus també eren artistes i durant uns anys, de 1959 a 1966, van formar un grup anomenat Gorgona. Plegats, van crear un món alternatiu, on les coses simples i quotidianes –objectes i rituals– esdevenien actes artístics. Intercanviaven cartes, passejaven per la natura, publicaven anuncis creats per ells mateixos als diaris, concebien projectes impossibles i feien moltes altres coses curioses. L’art era el seu món i la seva llibertat, on el joc acabava sent un assumpte seriós. Josip
Vaništa et permetrà entrar en aquest món.
va ser un dels artistes més singulars d’Eslovènia, perquè va crear la seva obra al marge de qualsevol tendència contemporània. Va ser autodidacta, és a dir, que no va tenir l’oportunitat de rebre una educació artística formal en una escola d’art. Per guanyar-se la vida, va haver de treballar al dipòsit de cadàvers d’un hospital. Però tot i així, malgrat les condicions difícils i poc afortunades, va aconseguir crear unes obres d’art úniques, que s’han convertit en un símbol de la brevetat de la vida. Les seves pintures són fosques i una mica tristes, però ens atrauen d’una manera poc corrent. Els seus quadres ens fan pensar en la mort, i precisament per això comencem a apreciar millor la vida que se’ns ha donat.
va ser una de les artistes més influents de Sèrbia i de l’antiga Iugoslàvia. Tot i que va estudiar pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad, les seves investigacions van adoptar un caire experimental. Va explorar les relacions entre diverses disciplines artístiques (pintura, literatura, teatre, cinema, etc.) i a finals dels anys seixanta i a partir de la dècada dels setanta del segle xx va utilitzar nous mitjans
(so, enregistrament, pel·lícula super-8 i vídeo). Poznanović creia en l’obra d’art col·lectiva i la seva pràctica artística es va desenvolupar en gran part a través de projectes en col·laboració amb altres artistes, grups d’art i els seus alumnes. La seva producció inclou diversos objectes artístics, vídeo, fotografia i documentació textual. Va ser la primera professora de nous mitjans i videoart de Iugoslàvia. Va formar diverses generacions d’artistes i els va introduir en pràctiques innovadores, ensenyant-los diferents maneres de pensar més enllà de l’art.
és el pseudònim d’una activista social i artista de grafit catalana, nascuda a Tremp el 1973. Es va començar a interessar per l’art des de molt petita, quan ajudava el seu germà a produir còmics amateur. Es va traslladar a Barcelona per estudiar programació informàtica a la Universitat Politècnica. Va començar a interessar-se per la política arran del 15M. Viu entre Barcelona i Ljubljana. La seva obra està relacionada amb la condició humana. És molt crítica amb la cobdícia, la pobresa, l’avorriment i l’alienació. La publicació Graffiti Gun presenta els grafits més importants que ha fet arreu del món.