Les eines i els materials artístics són les coses que utilitzen els artistes per fer obres d’art. Els artistes fan servir diferents eines i materials. Actualment, solen comprar-los en botigues especialitzades de material artístic. També recullen objectes i materials del seu entorn. De vegades, utilitzen una gran quantitat d’objectes quotidians, objectes trobats en la naturalesa, com sorra, terra, etc., per crear les seves obres. Alguns artistes també fan servir el cos com a matèria, i converteixen les accions, la parla i els moviments en una obra d’art. Fins i tot, pot ser un joc.
En el passat, no hi havia botigues on es poguessin comprar eines i materials artístics. Per als artistes era molt difícil aconseguir totes les eines i materials que necessitaven. Als pintors els costava trobar pintures i pigments. Havien de comprar els pigments i barrejar ells mateixos les pintures. Els pigments estaven fets de diferents terres de colors, a partir del frec i el tractament de diversos minerals. Alguns eren molt difícils d’obtenir, perquè eren molt poc comuns i sovint, molt cars.
El pintor Jože Tisnikar va viure i treballar en el segle XX, quan la majoria d’artistes ja compraven la pintura a les botigues, però ell va ser una excepció a la regla. Va aprendre a barrejar colors fent servir la tècnica de tremp a l’ou, que, fins al segle XV, els vells mestres utilitzaven pintant sobre una base de fusta. Al segle XV, els pintors holandesos van començar a pintar amb pintura a l’oli sobre un tros de tela estesa sobre un bastidor. Avui dia, la majoria de pintors fan servir oli o pintures acríliques industrials.
Si vols, pots intentar barrejar tremp d’ou. Només necessites un rovell d’ou, una mica de vinagre i
pigment. No cal que compris pigments cars a la botiga d’articles d’art. Per al teu experiment casolà, pots fer servir guix triturat fins a convertir-lo en pols.
A continuació, tens alguns exemples d’obres d’art fetes amb diferents tècniques i materials.
Les lletres, paraules o frases també poden ser un material per expressar-se visualment. Les paraules poden convertir-se en imatges i els missatges poden convertir-se en obres d’art.
«Escriu el nom sobre tot allò que tens o que compres» és el missatge que ens transmet l’artista Vlado Martek. Això és el que va fer ell. Per exemple, en una casa, escrivia la paraula «casa». Però també escrivia noms falsos en alguns objectes per desconcertar els espectadors i fer-los pensar.
Ara et convida a tu a fer el mateix. Segueix el seu consell i escriu els nom reals... o simplement inventa el nom que t’agradaria donar a l’objecte que veus.
Els artistes van viatjar amb avió d’Europa a Orient. Van fixar-se que a cada país hi havia un tipus diferent de lavabo. Recordaven que Slavoj Žižek havia escrit un text en què parlava sobre com es podien reconèixer els diferents caràcters nacionals segons el tipus de lavabo que hi havia a cada país. Els artistes van identificar cinc tipus de lavabos i van demanar a uns treballadors tèxtils de l’Índia que bordessin els esbossos que ells n’havien fet. També van fer un vídeo sobre el procés de fabricació dels tapissos de Gobelins.
Aquest artista no solament pinta sobre tela, sinó que hi afegeix objectes del seu entorn. Viu a la ciutat de Ravne, on la siderúrgia dóna feina a la majoria dels habitants de la zona. Per això, el ferro és un material que apareix sovint en les seves obres.
va ser un artista autodidacta. Va aprendre a fer pintura al tremp d’ou llegint sobre aquesta tècnica als llibres. Algunes vegades barrejava les substàncies que tenia a mà en aquell moment, perquè en els primers anys de la seva carrera no tenia prou diners per comprar materials cars. El resultat és un art fet amb pintures que creen una atmosfera molt especial en els seus quadres.
Malauradament, era molt críptic sobre les substàncies que combinava en la tècnica del tremp d’ou. Per això, els restauradors actuals tenen moltes dificultats alhora de restaurar les seves obres.
Antoni Tàpies, els artistes informals i els artistes de l'arte povera afegien molts objectes quotidians i elements trobats a la naturalesa en les seves obres, com ara sorra, terra, roba, pols de marbre, mel, etc. Mira algunes de les obres que va fer Antoni Tàpies i fixa’t especialment en els materials que va utilitzar per crear-les.
Per a l’artista Bruno Munari, no solament era important contemplar l’art, sinó també jugar-hi... jugar amb l’art. Una de les seves obres, Flexy, va néixer el 1968 al seu estudi de Milà. L’estructura és d’acer i pesa 40 grams.
Si no la toques, Flexy resta immòbil, però quan hi jugues pot adoptar qualsevol forma. Pot passar del format bidimensional al tridimensional, i a la inversa, es pot moure en diferents direccions i traçar formes espacials magnífiques. Tot depèn de com l’orientis i de la imaginació que aportis a aquest joc obert.
En aquesta obra, no hi ha res que estigui determinat per endavant. Al contrari, poden sorgir una infinitat de combinacions davant dels nostres ulls. Només cal seguir la invitació de l’artista a moure lliurement els cubs de plàstic vermell que llisquen sobre fils de niló. D’aquesta manera, podem crear una imatge diferent cada cop que canviem la posició d’un cub. Movent els cubs i canviant la imatge pots intervenir en la creació d’aquesta obra d’art!