autoretrat
Un autoretrat és una representació que fa l’artista d’ell mateix. Es pot plasmar a través del dibuix, la pintura, la fotografia o l’escultura.
Avui l’autoretrat és una de les formes més esteses d’entreteniment per a la multitud de persones que es fan selfies amb el mòbil en qualsevol situació.
En les arts visuals també hi ha altres motius recurrents: retrat, nu, paisatge, natura morta, motius històrics i polítics …
Avui, els artistes contemporànis no es limiten a separar o singularitzar motius. Una característica freqüent de l’art contemporani és la barreja de motius per tal de produir un missatge determinat.
Aquí pots veure alguns exemples d’obres d’art amb diferents motius.
Al llarg de l’any 1977, l’artista Željko Jerman es va fer una fotografia d’ell mateix cada dia, algunes vegades sol i altres amb els seus amics artistes. Després les enganxava en un full de paper blanc, marcava la data i escrivia el que li havia semblat més important d’aquell dia. Així va crear un fotodiari del seu any artístic.
Per seguir el seu exemple, pots substituir el llapis i el paper per un teclat, i la càmera clàssica per una càmera digital o un telèfon intel·ligent, i fer un fotodiari –paraules i imatges diàries– escrivint els teus pensaments al costat de les fotos que apareixen en pantalla.
L’artista Jože Tisnikar solia incloure un autoretrat en les seves pintures. Tenia molts amics artistes que estaven tan impressionats pel seu talent i la seva personalitat que també van representar el seu retrat en les seves obres.
El retrat és la representació artística d’una persona, en què predominen el rostre i la seva expressió. Es pretén mostrar la imatge i la personalitat d’algú.
Pots comparar l’autoretrat de Tisnikar amb els retrats que feien d’ell altres artistes: Herman Pivk, Zdenko Huzjan, i també Dragiša Modrinjak, el fotògraf que va fer retrats de Jože Tisnikar en diferents èpoques de la seva vida.
«En aquell temps, estudiant forçat i pintor de diumenges, em veia sovint reflectit en aquell gran mirall d'armari i si les portes quedaven entreobertes hi trobava de vegades aquell noi pàl·lid, assegut al llit, mirant-me amb els ulls sempre ullerosos.» Extracte d'Antoni Tàpies, Memòria personal. Fragment per una autobiografia (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2010).
(…) En una tela de 1974 creada en memòria de l’anarquista català Salvador Puig Antich, que havia estat executat pel règim franquista, la protesta de Tàpies intenta trencar les barreres imposades pel llenguatge. El color, per exemple, no es pinta amb un pinzell directament sobre la tela, sinó que es representa d’una manera convencional mitjançant una taula de colors, que ha estat enganxada a la tela. Juntament amb la taula de colors, l’artista hi va adherir un jersei amb els braços semioberts, cosa que constitueix un motiu relativament comú dins l’obra de Tàpies, i que sovint representa l’artista mateix, encarnat en un objecte pobre i humil.
és una representació artística d’un cos humà despullat; s’utilitza per expressar uns ideals determinats o fins i tot els trets més bàsics i específics de la bellesa masculina i femenina.
és una obra d’art que representa matèria generalment inanimada (no viva), objectes comuns que poden ser naturals o artificials (tradicionalment fruites, verdures, flors o similars).
és la representació artística d’un indret determinat, gairebé sempre rural, d’un país o una regió.
“A la descoberta de l'art” és un portal educatiu on pots descobrir fets interessants sobre l'art i els museus d'art.
El portal d'Internet “A la descoberta de l'art” és fruit de la col•laboració entre quatre institucions:
El Museu d'Art Contemporani de Zagreb, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Vojvodina i el Museu d'Art Modern i Contemporani Koroška de Slovenj Gradec.
Aquest lloc web ha estat desenvolupat en el marc del projecte europeu Performing the Museum.
