restaurador
Clica sobre la resposta correcta i entraràs en un taller de restauració.
Un restaurador és:
a. El treballador d’una fàbrica de llaunes en conserva.
b. Un expert que recupera obres d’art fetes malbé, les conserva i les repara si cal.
c. Un lladre que fa malbé obres d’art durant un robatori.
d. Un cambrer en un restaurant.
Les obres d’art es poden fer malbé de moltes maneres. La llum, els canvis de temperatura i humitat, els insectes i les persones les poden espatllar. Els restauradors han de saber-ho tot sobre l’obra abans de començar a restaurar-la. N’han de conèixer els materials i la manera en què es va fer. El més important és conèixer tots els materials que s’han fet servir per crear l’obra d’art deteriorada.
La restauració és un procediment molt lent i precís. Els restauradors són els únics que poden restaurar obres d’art, ja que, si no, es podrien malmetre, amb uns danys que potser mai més podrien recuperar-se.
Com ja saps, les obres d’art van d’un museu a l’altre per ser exposades. Encara que s’embalin amb molta cura, sempre hi ha la possibilitat que es facin malbé. Una obra d’art també pot tenir un accident. Això és el que li va passar a Llit II, fet d’espelmes, quan va viatjar de l’MSU a una altra exposició. Durant el trajecte, la temperatura era massa alta i com que les espelmes no aguanten la calor, es van fondre. L’única manera de salvar Llit II va ser cridant els metges d’obres d’art: els restauradors. Per fer la seva feina, igual que els metges, els restauradors han de conèixer bé l’obra per trobar la cura adequada i prescriure el tractament o la medicina correcta. Els restauradors de l’MSU que es van fer càrrec de Llit II coneixien molt bé l’obra: sabien de quins materials estava feta i quin era el seu estat original; per això la van poder arreglar i restaurar per deixar-la tal com era al principi.
El principal objectiu dels restauradors és preservar l’obra d’art tant com sigui possible, i només en comptades ocasions afegeixen alguns elements per substituir els que s’han deteriorat. És una excepció a la norma que els elements nous reemplacin els originals, i només es fa si, després d’analitzar la situació amb cura, els restauradors arriben a la conclusió que amb aquesta operació poden salvar la vida de l’obra d’art.
Va ser el que va passar en el cas de Llit II, una obra greument deteriorada. Els restauradors van haver de retirar acuradament les parts trencades i substituir-les per unes de noves, fent servir la mateixa cera per a les espelmes i respectant la forma que tenien abans.
I van aconseguir restaurar la peça amb tanta precisió que avui ningú no s’adona dels desperfectes.
Els accidents no són l’única manera amb la qual una obra d’art es pot fer malbé. Amb el temps, i si ningú no se n’ocupa, s’embruten i s’han de netejar. Però si la persona que intenta netejar-les o restaurar-les no les coneix ni sap amb quins materials s’han fet, o no té una formació especialitzada, pot espatllar-les. La taca que hi ha a la pintura MNB de Julije Knifer va ser fruit d’un d’aquests errors. També aquest cop els restauradors del museu van haver de salvar l’obra. Van portar-la al laboratori, van mirar pel microscopi i van analitzar detalladament la pintura que havia utilitzat Julije Knifer. Per estar del tot segurs, van treballar amb diversos científics i van fer servir les tecnologies i les eines més avançades per fer l’anàlisi. Això els va permetre descobrir la composició exacta de la pintura i van barrejar tots els ingredients necessaris per crear una pasta especial per al quadre de Knifer, amb la qual van netejar la taca sense treure la pintura que hi havia a sota. La taca va desaparèixer del tot, i els restauradors van retocar acuradament la zona danyada amb una nova pintura que tenia un to gairebé idèntic que l’original.
“A la descoberta de l'art” és un portal educatiu on pots descobrir fets interessants sobre l'art i els museus d'art.
El portal d'Internet “A la descoberta de l'art” és fruit de la col•laboració entre quatre institucions:
El Museu d'Art Contemporani de Zagreb, la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Vojvodina i el Museu d'Art Modern i Contemporani Koroška de Slovenj Gradec.
Aquest lloc web ha estat desenvolupat en el marc del projecte europeu Performing the Museum.
