El concepte de codi obert va irrompre en l’escena en relació amb el desenvolupament digital i l’anomenat programari lliure. Es basa en la idea d’identificar i desenvolupar diferents tipus de llibertats per a l’usuari, en què els drets tradicionals relacionats amb la gestió i el control del contingut s’incrementen significativament amb la possibilitat d’utilitzar, copiar, distribuir, analitzar, canviar i millorar el programari. Aquest canvi ha significat una revolució per a les maneres tradicionals de gestionar els continguts culturals i digitals, ja que promou el paper actiu de l’usuari, que de mer receptor passa a convertir-se en coproductor i comediador.
Aquest nou paradigma ha tingut un fort impacte en la cultura digital i en els avenços tecnològics, però també ha anat guanyant importància en el camp de la cultura i la política contemporànies. El codi obert i la filosofia que hi ha al darrere han servit per descobrir noves formes de treballar en col·laboració i compartir la cultura, tant dins com fora d’internet. En aquest sentit, s’han engegat noves formes col·laboratives d’entendre la cultura i la política, des de les que s’articulen en el moviment Occupy a la Unió Europea o el 15M a Espanya fins a processos més específics amb els quals produir obres d’art i gestionar les institucions que hi estan relacionades.
Avui dia, la possibilitat de fer un art de codi obert s’entén, generalment, com una projecció o un horitzó per a la pràctica artística, més que com una realitat ja consumada. La idea és reflexionar sobre formes innovadores de produir i difondre l’art, i desafiar les convencions i les institucions tradicionals per mitjà de noves maneres de treballar, compartir coneixements i interactuar amb la societat.
Fotografia 1: Lluís Bover. © Fundació Antoni Tàpies
Publicat amb la llicència CC BY-NC-SA.
Fotografia 2: Lluís Bover. © Fundació Antoni Tàpies
Publicat amb la llicència CC BY-NC-SA.
Fotografia 3: Lluís Bover. © Fundació Antoni Tàpies
Publicat amb la llicència CC BY-NC-SA.