Actualment, el cinema i el vídeo (englobats en el terme imatges en moviment) són dues de les formes d’expressió més comunes de l’art contemporani, la qual cosa es deu, en gran part, als avenços en la tecnologia digital i a la seva àmplia difusió i reproductibilitat. Des del final del segle xix fins als nostres dies, els artistes han experimentat amb imatges en moviment, explorant el mitjà i utilitzant-lo per documentar performances, accions i altres pràctiques temporals i efímeres. La història de les imatges en moviment es defineix per la disponibilitat i la democratització creixents d’aquest mitjà en la societat. Ha passat de ser un recurs car i elitista a convertir-se en una tecnologia a l’abast de tothom.
A la Iugoslàvia socialista, a mitjan segle xx, es va crear una àmplia xarxa de cineclubs per tot el país, que va servir per estendre la formació en aquest àmbit. La cultura socialista de cineclubs va tenir un paper importantíssim en el procés de democratització, ja que, gràcies a això, molts coneguts directors i actors iugoslaus van poder viure una experiència de primera mà. Els artistes que van aprendre l’ofici en aquests cineclubs, i més endavant en productores cinematogràfiques professionals (per ex., Neoplantafilm i Panfilm de Vojvodina), han estat al capdavant d’algunes de les obres mestres de la història del cinema internacional (Karpo Ačimović Godina, Želimir Žilnik, Dušan Makavejev, Aleksandar Petrović, Borislav Šajtinac, etc.). La tradició del cinema d’art i assaig, el cinema d’autor, el drama documental, el curtmetratge experimental, l’animació i l’experimentació innovadora que va començar en aquell moment segueix ben viva avui dia. Igualment, el videoart va sorgir per primer cop a finals dels anys seixanta i al llarg dels setanta, i posteriorment va passar a formar part de l’educació i del pla d’estudis de les acadèmies d’art iugoslaves, obrint un espai on els joves artistes poguessin explorar aquest nou mitjà.
La col·lecció del Museu d’Art Contemporani inclou còpies de pel·lícules d’autor i peces de videoart que han tingut un paper important en la invenció de nous llenguatges cinematogràfics, corrents estètics i gèneres.
Pel·lícula, blanc i negre, 35 mm (còpia DVD), 13 min
Director i guionista: Prvoslav Marić; càmera: Dušan Ninkov; edició: Branka Čeperac; producció: Neoplanta film, Novi Sad
© Muzej savremene umetnosti Vojvodine, fotografia: Marko Ercegović
Curtmetratge animat, color, 35 mm (còpia DVD), 8 min 44 s
Producció: Neoplanta film, Novi Sad
© Muzej savremene umetnosti Vojvodine, fotografia: Marko Ercegović
Vídeo Beta (còpia DVD), 36 min
Director: Aleksandar Davić; guionista: Jasna Jovanov; director de fotografia: Jovan Milinov-Toba; edició: Slobodan Žižović; compositor: Zoran Bulatović-Bale; producció: RTV Novi Sad
© Muzej savremene umetnosti Vojvodine, fotografia: Marko Ercegović