Copiar i enganxar
Quan Marcel Duchamp va començar a crear els seus ready-mades ja fa més d’un segle, l’objecte quotidià va incorporar-se al camp de l’art. Precisament, un any abans, Picasso i Braque havien introduït la tècnica del collage, i des de la inclusió de retalls de diari a les seves obres, el material relacionat amb els mitjans de comunicació de massa es va convertir en material artístic. La pintura va deixar de ser una representació de la realitat i, per contra, la «vida real» va entrar en el camp pictòric. Els seus experiments, que implicaven reconnectar fragments de diverses imatges i introduir objectes preexistents per crear una obra nova, van adoptats per diversos artistes al llarg del segle xx i principis del xxi. El gènere del collage va ser desenvolupat pels artistes d’avantguarda, com els futuristes, dadaistes i constructivistes, per moviments de neoavantguarda com Fluxus, pel pop art i per la poesia visual. Els artistes van experimentar amb la forma i el significat. Amb l’eclosió de la posmodernitat, va adquirir major importància el qüestionament de l’originalitat i l’autenticitat de les obres d’art, juntament amb aspectes relacionats amb l’acumulació i l’apropiació. Totes les tendències es van obrir a l’intercanvi.
Qualsevol cosa –estils, motius, fragments, fins i tot obres senceres d’altres artistes–, objecte o contingut de la cultura popular, la parla quotidiana, els missatges ideològics, religiosos i teòrics, es pot reorganitzar per crear una obra d’art. Incorporant imatges preexistents a nous sistemes o marcs de significat establerts, els artistes reinterpreten el significat original, revelant alhora el caràcter relatiu i el lligam de dependència entre contingut i significat. En comptes de descriure el contingut, manlleven missatges dels mitjans de comunicació de massa, la ideologia, la religió i l’art mateix, i l’importen a les seves obres per tal d’abordar temes socials, polítics i artístics més amplis. Els exemples seleccionats, que van des d’experiments formals amb collage fins a poesia visual i art conceptual, demostren què significa, i com funciona, el «copiar i enganxar» en l’art contemporani.
