Paraules convertides en imatges
La relació entre el que és verbal i visual té una llarga història que es remunta als alfabets de l’antiguitat, als poemes dels primers cristians o als manuscrits il·lustrats de l’edat mitjana. Però va ser especialment en el segle xx –una època caracteritzada per l’eclosió de la tecnologia de la comunicació i la nova comunicació– quan les avantguardes i les neoavantguardes van intensificar la relació, ja de per si complexa, entre paraula i imatge. Amb l’aparició del cubisme, quan la pintura va deixar de representar fidelment la realitat circumdant i va dotar-se d’un alt grau d’autonomia, s’inicia la integració de l’àmbit verbal i el visual. La imaginació cubista va combinar collages, lletres, paraules, textos i retalls de diari per construir una imatge al costat d’altres elements pictòrics, pintats o reals. Les paraules es van convertir en recursos eminentment plàstics i el seu significat va perdre importància. L’alliberament del text de les regles gramaticals i el seu ús com a element visual té una especial incidència amb l’aparició de les neoavantguardes després de la Segona Guerra Mundial i amb la formulació de la poesia concreta i visual. Els poetes es converteixen en exploradors d’estructures visuals, sovint passant de la poesia a l’art visual, i apareixen obres que trastoquen la clara separació entre paraula i imatge. A més, les lectures esdevenen experiències espacials, ja que els poemes passen a ser objectes tàctics i visuals que van més enllà dels límits que emmarquen altres formats, com la pintura i l’escultura. D’altra banda, els espectadors es converteixen en participants actius en el pensament i la mentalitat dels artistes. Les exploracions en la poesia prossegueixen amb l’art conceptual, i les pràctiques radicals en el camp de la poesia ens revelen els processos elementals de la creació poètica, alhora que converteixen el paper, el llapis i la paraula en objectes lírics. Els quatre exemples que veurem a continuació, que van des del surrealisme fins a la neoavantguarda, i la investigació conceptual en la relació entre paraules i imatges, són una mostra de la diversitat d’interaccions que hi pot haver entre ambdues.
