Regionalisme
En història de l’art, la noció de regionalisme s’associa majorment a un moviment artístic americà de la dècada anterior a la Segona Guerra Mundial, quan els artistes lluitaven per establir un art genuïnament americà, un tipus d’art que no sucumbís a les influències europees. Així, a les seves obres es van centrar en la iconografia rural de la vida provincial. Entre els representants principals d’aquest moviment s’inclouen Thomas Hart Benton, Grant Wood o Edward Hopper.
A causa de la seva posició històrica, política, econòmica i geogràfica, les belles arts d’Eslovènia depenien del centres regionals més propers, i la seva relació va fer que l’art de diferents estils s’impregnés dels “dialectes” locals. En les variants conservadores d’art popular, les idiosincràsies regionals, fermament arrelades a entorns molt concrets i tancats, van persistir, sorprenentment, durant molt de temps i només en contades ocasions es van agrupar com un idioma unificat que servís per representar Eslovènia sencera.
En aquest context, la regió de Koroška es caracteritza per forts lligams amb la tradició medieval, els temps en què creuaven la zona importants rutes comercials i artístiques; conseqüentment aquesta tradició sí que va deixar una empremta decisiva en aquests llocs. No obstant això, aquest fort vincle amb les formes tradicionals, que ni tan sols l’il·lustrat barroc posterior va aconseguir desplaçar, va trobar una expressió peculiar que encara és visible avui en dia i que ha calat amb un compromís patriòtic més o menys important molt identificat amb el caràcter local. Si haguéssim de buscar algunes característiques comunes del temperament de l’artista de Koroška les trobaríem precisament en la visió totalment individual i l’absorció una mica solemne, sempre subratllada per una especial malenconia, la qual per fora sembla impregnada d'aspror, però en realitat, per dins, és molt lírica i suau.
