L’art com a pràctica

La concepció sobre què és una obra d’art, de què està composta i com actuen els artistes va canviar radicalment amb l’aparició de l’art conceptual als anys seixanta. L’artista va deixar d’interessar-se pel concepte tradicional de l’obra d’art com a objecte acabat i dotat de certes qualitats estètiques, per centrar-se en la idea que hi havia al darrere. El concepte va superar la forma que havia de tenir l’objecte, i es va considerar que tots els mitjans disponibles, fins i tot el més modest, resultaven apropiats per materialitzar-lo. En comptes de basar-se en els objectes, la producció artística es va concentrar, doncs, en el procés creatiu. A mesura que les activitats artístiques van prevaldre sobre els objectes, l’art es va entendre cada cop més com una pràctica. Així, diversos esdeveniments i avenços de l’art iugoslau de 1966 a 1978 van rebre el nom de Nova Pràctica Artística. En interessar-se per la pràctica, els artistes van començar a qüestionar les causes i les condicions socials relacionades amb la seva feina, les raons que hi havia al darrere de la creació de les seves obres, els canals de distribució i el sistema de l’art en conjunt. I, més enllà d’això, van investigar críticament les condicions culturals, polítiques i econòmiques de la societat. Amb aquesta finalitat, van desenvolupar noves modalitats d’expressió i van incorporar nous mitjans en l’àmbit artístic: performance, fotografia, vídeo, instal·lacions, accions i intervencions en l’espai urbà. Seguint en aquesta línia fins als nostres dies, tot i que amb transformacions causades pels canvis socials, polítics, econòmics i tecnològics, els artistes que treballen en l’àmbit social han desenvolupat un nou conjunt de pràctiques artístiques, en les quals han integrat tots els mitjans disponibles i han inclòs altres disciplines, sovint com a catalitzadors del canvi social positiu. Els quatre artistes que teniu al davant són un bon exemple d’aquestes pràctiques en diferents llocs i moments.

• 

  André Cadere

  Sense títol / Bez naziva, 1973
  

  Pel·lícula, blanc i negre, so, 3 min

  Director de fotografia: Alain Fleischer

  Producció: Ida Biard – Le Galerie des Locataires, París

  © MSU

• 

  Željko Jerman

  El meu any. 1 de gener – 31 de desembre de 1977 / Moja godina 1. 1. 1977 – 31.. 12. 1977, 1977
  

  Fotografies, blanc i negre, text en retolador, paper

  365 x (29,7 x 21 cm)

  © MSU

• 

  Goran Trbuljak

  No vull ensenyar res de nou o original / Ne želim pokazati ništa novo i originalno, 1971
  

  Serigrafia sobre paper

  59 x 41,5 cm

  © MSU

• 

  Goran Trbuljak

  El fet que algú tingui l’oportunitat de presentar una exposició és més important que allò que s’hi mostra / Činjenica da je nekom dana mogućnost da napravi izložbu važnija je od onoga što će na toj izložbi biti pokazano, 1973
  

  Serigrafia sobre paper

  69,2 x 49,7 cm

  © MSU

• 

  Goran Trbuljak

  Amb aquesta exposició mantinc la continuïtat de la meva obra / Ovom izložbom održavam kontinuitet u svom radu, 1979
  

  Serigrafia sobre paper

  40,9 x 59,1 cm

  © MSU

• 

  Andreja Kulunčić

  Embrió – Realitat tancada / Zatvorena zbilja – embrio, 1999-2000
  

  Col·laboradors: Trudy Lane, Gabrijela Sabol, Matija Pužar, Ivo Martinović

  Projecte artístic multidisciplinari

  Web (http://embryo.inet.hr) i instal·lació

  12 gràfics (impressió digital / paper 59 x 42 cm)

  12 cassets de vídeo VHS

  Material produït durant els primers sis mesos del projecte (11 còpies impreses per ordinador i enquadernades / paper)

  CD ROM

  Documentació del projecte amb tres invitacions (2 vídeos VHS, 1 còpia impresa)

  Catàleg del projecte

  Recull de premsa del projecte (enquadernat)

  CDC i DVD (carpeta mestra)

  © MSU